"Protegir la natura mos protegix "
Sembla que esta època que estem vivint ens està ensenyant algunes coses
Tot i ser uns moments molt difícils i complexos, on molta gent està patint , no podem negar que ens està fent obrir els ulls. Temporals, pandèmies, crisi global.... sembla que els humans no tenim el control que ens pensàvem que teníem. Sembla que la natura fa el seu curs, tot i la nostra falsa sensació de superioritat... Potser és que som només una peça dins de tot l’engranatge?
Lo món funciona com un sol organisme, on totes les espècies estan connectades, i natros en som una més.
L’impacte de l’activitat humana insostenible sobre els sistemes naturals provoca la degradació dels hàbitats i la pèrdua de biodiversitat. Pensem en la desforestació, la contaminació, la sobreexplotació de les aigües.... que fan que més d’ 1 milió d’espècies estiguen en perill d’extinció en tot el planeta. A banda del que això suposa com a destrucció del patrimoni natural comú, si ho mirem des d’un punt més antropocèntric, estem perdent també la contribució de la natura a la nostra salut i benestar.
La natura ens provix d’aliments, aigua, combustible i medicaments, regula el clima, protegix la fertilitat del sòl, reduix l’erosió i evita esdeveniments catastròfics extrems. I si això no fos prou a més ens oferix un entorn per a l’oci, l’esport, l’educació i l’art.
La majoria d’epidèmies no surten "de la nada” sinó que, en bona part, són resultat del nostre impacte sobre la natura. Els sistemes naturals ben conservats són la garantia de protecció enfront a fenòmens com les pandèmies i el canvi climàtic.
Però com mos protegix?
Com podem dir que la natura és la vacuna?
Perquè en un ecosistema en bon estat, on hi viuen moltes espècies, estes estan en equilibri. S’establixen connexions entre elles i cadascuna té la seua funció, es controlen i es necessiten (sigue per regular altres espècies, sigue per pol·linitzar, adobar, etc..). Si una espècie té un patògen, entre elles mateixes s’autoregulen. Però si provoquem canvis en els seus hàbitats, es provoquen canvis també sobre la biologia d’estes espècies (alimentació, comportament, reproducció, mortalitat) perdent-se així l’equilibri i augmentant el risc que estos patògens es descontrolen i arriben als humans. Com el que va passar a l’Amazonia, quan la desforestació de només un 4% del territori va causar un increment del 60% de la malària.
Avui, molts experts assenyalen que totes les malalties emergents els darrers anys provenen de la combinació de la intrusió humana en ambients naturals amb els canvis demogràfics i econòmics que això comporta. Els patògens causants d’estes malalties, provenen de la fauna salvatge i arriben a les persones a través de les intenses transformacions que produïm al medi natural. La globalització i les grans aglomeracions urbanes fan la resta.
Esta pandèmia no és la primera, ni serà la última però com la gestionem i com ens plantegem la nostra relació amb el planeta ens pot ajudar a evitar futures pandèmies o reduir- ne els seus efectes.
Text: Nati Franch @natifranch
Fotografia: Jordi Casanova@jordialus
Il·lustració "Rememos todos juntos": Pilar García-Ferrer @pilsferrer