Ja és primavera i a casa nostra és més primavera que mai; la nostra segona filla ha nascut el dia de la poesia, ha florit en mig d’esta pandèmia que estem vivint aportant-nos llum, calidesa i un centrament de prioritats i necessitats.
En època de primavera l’energia que reposava a l’interior de la Terra brota cap en fora, surt, explota, omple de vida per recordar-nos que hi ha més enllà d’allò que observem, per retornar-nos la confiança que durant l’hivern potser havíem perdut. Ara, confinades a casa, se’ns pot fer difícil este sortir cap a la vida, perdre tots els plans que teníem fets per a quan “vingue la bona hora, la desconstrucció de la nostra vida tal i com la coneixíem i per suposat acceptar i integrar estos límits que ens imposen.
Crec que la major dificultat per a viure esta situació ve donada per les expectatives. Personalment, imaginava l’arribada de la meua segona filla molt diferent. A dia d’avui els familiars encara no la coneixen, no hem pogut sortir de casa, aquell temps d’exclusivitat en lo nadó mentre la primera filla està a l’escola s’ha esfumat amb tots els plans que havíem fet...
Les expectatives se centren en el futur i sovint son recordatoris tàcits de que opinem que al present li manca quelcom i que el futur serà millor. El mateix passa amb les expectatives cap als fills i filles, en lloc de vore i valorar qui són ells o elles ara, ens focalitzem en allò que imaginem que ens agradaria que fossin i que no són i que per tant ens allunya d’ells/es, de la seua essència.
Sovint disfressem les expectatives baix el lema de l’amor i la bona intenció, ens justifiquem dient que són per al bé dels nostres fills i filles, però si anem una mica més enllà i ens preguntem el bé de qui estem buscant ens sorprendrem.
Al final tot és reduïx a la idea que té la família de com hauria de ser la vida i això és un constructe mental, en el moment que ens desprenem d’esta fantasia, que pot ser viscuda com una pèrdua (ja que estem renunciant a alguna cosa), ens sentirem més lliures.
Cal a dir, que sempre és la sensació de no ser suficientment bons lo que mos impulsa a tenir expectatives sobre els fills i filles. Quan ens sentim complets i presents en cada moment no hi ha lloc per a la expectativa, no hi ha culpa, ni vergonya, ni temor, podem ser autèntics, naturals, lliures i fluir amb allò que els i les nostres fills/es precisen en cada moment. En canvi quan ens situem des de la carència, dixem de donar-li importància a la essència i mos centrem en les necessitats de l’ego, molt més superficials i materials.
Sortir del cap i entrar al cor; esta és la manera de passar de la rigidesa de l’expectativa a la llibertat de l’experiència, ja que les expectatives es formen amb el judici, on creem imatges de com haurien d’anar les coses. Des d’este “hauria” ocupem un espai de rigidesa, superioritat i mirada estreta que ens fa creure que ho sabem tot i ens confronta amb els altres. Només quan posem consciència i ens podem desprendre de les expectatives podem obrir el cor al moment present, ple de curiositat i creativitat, i abandonar el perfeccionisme, el control i el judici.
És en el moment que acceptem la vida tal i com se’ns presenta que comencem este camí cap a l’experiència, que obrim la porta al cor. I això és el que estem aprenent a fer natros, acceptar esta situació, viure cada moment tal i com és, sense pensar massa amb el futur, sent conscients de que de la única persona sobre la que podem tenir expectatives és de natros mateixos, i recordant-nos que la consciència personal és el camí; i certament hem començat a trobar coses bones en el confinament.
Un exemple de com transformar la expectativa en experiència en relació amb els fills i filles:
Expectativa: Vull estar orgullosa de tu, i vull que tingues èxit i per tant has de treure bones notes.
Experiència: Gaudiré del procés de veure’t aprendre, sense imposar-te els meus plans ni idees de com haurien de ser les coses, sense dixar que relaciones el teu valor com a persona amb les notes. Et donaré suport quan t’esforces per aconseguir els teus desitjos, t’ajudaré a crear un entorn en que puguis concentrar-te en el treball i estaré present per guiar-te quan trobes dificultats alhora que et facilitaré els moments d’ansietat i t’aixecaré quan caigues. Et reptaré i consolaré al endinsar-te en allò desconegut i t’alleujaré de la càrrega de complaure’m.
Thais Casanova Bertomeu
@thaiscasanovab